Torres de Serrans

El principal testimoni de l'existència de les muralles medievals de València, eren l'accés principal a la ciutat per el nord. En la època de la seua construcció era el símbol urbà d'una ciutat en ple procés de expansió comercial, encara que la seua principal funció era fer de porta per a la ciutat de València.

Les Torres de Serrans va ser la entrada principal d'una València amurallada fins al segle XIX.  Es troben situades davant del pont de Serrans. L'existència d'un pont a l'antiguitat i del seu origen resulta difícil de fer. Es pot datar, fins i tot, en època romana perquè per les rodalies de les Torres s'han trobat restes de carreus de l'antic  port fluvial romà.

Els jurats de València encomanaren la construcció de les torres al mestre Pere Balaguer, també autor del Micalet, qui per inspirar-se visità les portes de Sant Miquel de Morella (Domènec Taravall, 1358-1362) i la Porta Reial del Monestir del Poblet (Fra Guillem de Guimerà 1369), que al seu torn s'inspirava en l'estil arquitectònic gènoves

La composició interior dels murs és de maçoneria, per fer més sòlida la fortificació defensiva.
El 3 de juny de 1931 foren declarades monument històric artístic nacional, reconeixent el seu alt valor estètic, que fa d'aquest edifici el mes bell, exemple de l'arquitectura militar del segle XIV.